Encantades

Els encantats són, sense entrar en detalls, l’equivalent aproximat en llengua catalana d’allò que en anglès es coneix com a fairy —fada—, nom que ha esdevingut un terme comú per fer referència a tota la resta de personatges més o menys equiparables del folklore europeu, malgrat les àmplies diferències i els rics matisos de cadascun. A Catalunya, l’apel·latiu «fada» es va començar a emprar principalment durant el segle XIX, primer només en àmbits literaris, però, a causa del cinema i la cultura de masses, ha penetrat en l’àmbit popular.

Personatges enigmàtics, personificacions del misteri, interpretats a vegades com a figures relacionades amb el món dels difunts, del destí i dels ancestres per antropòlegs com l’hongaresa Éva Pócs, els encantats comprenen un ampli assortiment de personatges de caràcter variable o ambivalent: des de les dones d’aigua o la donzella de la pinta d’or fins als nens dimoni —els changelings—, els encantats que demanen ajuda a una partera o aquells altres que segresten un noi a canvi de l’or enganyós que es tornarà segó a l’alba. En aquesta categoria hi trobareu llegendes d’encantats —o fades— de Catalunya i d’arreu de l’àmbit cultural indoeuropeu, on són preeminents.

Der Weg, Sulamith Wülfing, 1932

La donzella del bosc, un conte de fades de Bohèmia

La donzella del bosc és un conte escrit per l’autora txeca Božena Němcová (1820-1862).[1] Nemcová empra materials narratius propis de la tradició oral, encaixant-los amb molt habilitat. Alguns d’ells són motius folklòrics universals, vinculats als contes de fades, com el ball que pot portar-te a la mort, sobretot si ets un home.
Llegir-ne més