Damnats
Els condemnats, aquells que romanen entre la vida i la mort, els que vagaregen de nit a la caça de les ànimes dels vius, els que xuclen el somiador, els que habiten en els racons més foscos dels túnels que connecten una realitat amb l’altra. En aquesta categoria hi trobareu tots aquells personatges que formen un revers tenebrós dels salvatges, com Heròdies o l’Home dels Arços que viu a la lluna, com el Comte Arnau, el Mal Caçador i tantes altres figures del folklore universal. Entre elles destaquen amb força, en el folklore contemporani, els vampirs.
La dama raptada pel Diable II: vuit versions europees
Un carboner que presencia el càstig de dos amants, una dona perseguida que deixa les trenes en mans del seu defensor i un corn de caça conservat en una església. Vuit versions europees del Caçador salvatge, traduïdes al català i comentades, mostren com els mateixos motius passen de la predicació medieval a la sàtira i la llegenda local.
La dama raptada pel Diable: entre el folklore i els exemples religiosos
Una dona fuig de nit, perseguida per un cavaller infernal. Dels relats de Cesari d’Heisterbach i Elinand de Froidmont a Passavanti i Martín del Río, resseguim les versions d’una llegenda europea i les relacions entre la tradició oral, els exemples religiosos i les creences sobre els morts.
Caceres infernals: Acteó, Dante i Boccaccio
D’Acteó, fins a Dante o Boccaccio, la literatura antiga i medieval va transformar una vegada i una altra el caçador en presa. Caceres sobrenaturals, gossos infernals i condemnes eternes que formen part del mateix imaginari del Mal Caçador i de Lo somni de Bernat Metge.
El Mal Caçador a Lo somni de Bernat Metge
Bernat Metge va convertir Joan I el Caçador en una ànima en pena turmentada per falcons, astors i gossos. Una lectura de Lo somni a través dels motius del Mal Caçador, la Cacera Salvatge i el purgatori medieval.
