Morts
Els morts són protagonistes indiscutibles d’incomptables rondalles i llegendes, sovint les més tètriques i tràgiques, però també algunes d’amables, esperançadores i, fins i tot, còmiques. En ser allò que tots arribarem a ser i, tanmateix, el gran enigma que espera al final de la vida, el folklore de la mort abraça tota l’amplitud de l’experiència humana, les seves pors, anhels i tragèdies, i esdevé un dels temes més destacats de la narrativa popular universal.
Pere sense por i la Mort: dues rondalles catalanes per Tots Sants
Un jove que no s’espanta ni davant dels dimonis i un carboner que aconsegueix empresonar la Mort. Dues rondalles catalanes del fons de Marià Aguiló i del recull de Sara Llorens que, entre rialles i esgarrifances, ens parlen del coratge, l’enginy i l’equilibri entre la vida i la mort.
Rondalles de morts: dos contes noruecs d’Asbjørnsen i Moe
Un amic torna de la tomba per assistir a un casament. Un difunt agraeix el seu enterrament acompanyant un jove en una aventura plena de perills. Dues rondalles noruegues d’Asbjørnsen i Moe, traduïdes al català a partir de l’edició de 1871, sobre els vincles entre vius i morts.
La dama raptada pel Diable: entre el folklore i els exemples religiosos
Una dona fuig de nit, perseguida per un cavaller infernal. Dels relats de Cesari d’Heisterbach i Elinand de Froidmont a Passavanti i Martín del Río, resseguim les versions d’una llegenda europea i les relacions entre la tradició oral, els exemples religiosos i les creences sobre els morts.
