El follet domèstic, els esperits de la llar i els camins, les animetes oblidades que habiten pels racons, els dimonis insidiosos que són capturats en capses de tabac, les larves que devoren i els herois petits i —aparentment— desvalguts que s’enfronten als ogres caníbals; la gent petita pot prendre moltes formes, algunes de més amables i d’altres menys, algunes de familiars i d’altres d’adversàries, però sempre presents en la tradició oral. Aquesta és una categoria que esdevé un paraigua on encabir personatges molt diversos, diferents entre ells, però caracteritzats per un tret: són de mida petita, a vegades minúscula, potser invisible, com una al·lucinació, com una alenada gairebé no respirada.