Pèl i ploma, urpa, ullal, peülla i cua: la frontera que ens separa de les bèsties és, a vegades, difusa, i la interacció, constant. Per això, d’ençà de l’origen dels temps, els animals són elements fonamentals del folklore i la tradició oral. En aquesta categoria hi trobareu llegendes i rondalles en què les bèsties, salvatges o domèstiques, tenen un paper destacat: animals que personifiquen les virtuts i els defectes humans, companys meravellosos, adversaris temibles.