Bèsties

Pèl i ploma, urpa, ullal, peülla i cua: la frontera que ens separa de les bèsties és, a vegades, difusa, i la interacció, constant. Per això, d’ençà de l’origen dels temps, els animals són elements fonamentals del folklore i la tradició oral. En aquesta categoria hi trobareu llegendes i rondalles en què les bèsties, salvatges o domèstiques, tenen un paper destacat: animals que personifiquen les virtuts i els defectes humans, companys meravellosos, adversaris temibles.

Der Weg, Sulamith Wülfing, 1932

La donzella del bosc, un conte de fades de Bohèmia

La donzella del bosc és un conte escrit per l’autora txeca Božena Němcová (1820-1862).[1] Nemcová empra materials narratius propis de la tradició oral, encaixant-los amb molt habilitat. Alguns d’ells són motius folklòrics universals, vinculats als contes de fades, com el ball que pot portar-te a la mort, sobretot si ets un home.
Llegir-ne més