Modernes

Les llegendes contemporànies són aquelles que han sorgit o s’han reescrit als segles XX o XXI, incloent-hi aquelles conegudes com a llegendes urbanes. En el context de la transmissió per Internet, trobem també els copypasta, textos copiats i reproduïts per individus en diferents fòrums i espais de les xarxes, entre els quals destaca el gènere creepypasta, consagrat al terror. Les llegendes de la contemporaneïtat són pròpies del nostre temps: es transmeten i s’esgoten a una gran velocitat, s’obliden ràpidament i són emprades com a objecte de consum. Algunes provenen d’un reciclatge de motius folklòrics de llegendes antigues, com el Viatger Fantasma; d’altres són creades en temps recents, expressant les pors o els anhels dels temps actuals, com la d’aquell pobre home que mor a l’oficina oblidat per tothom.

També hi trobareu les narracions escrites per diferents autors literaris que s’han volgut fer passar per tradicionals, ocultant-ne o falsificant-ne l’origen. Un cas destacat a Catalunya són moltes de les llegendes que va introduir Joan Amades, agafant elements folklòrics d’arreu del món i presentant-los com a part d’un folklore oral català que, en realitat, va inventar ell. A voltes, aquestes llegendes inventades per autors tenen un recorregut molt limitat en el folklore oral viu; d’altres, en ser promogudes per institucions o individus amb interessos econòmics, polítics o turístics, han arribat a imposar-se en l’imaginari contemporani. A Catalunya, com arreu del món, comptem amb abundants exemples d’aquest últim cas. Parlarem de tots ells.

Der Weg, Sulamith Wülfing, 1932

La donzella del bosc, un conte de fades de Bohèmia

La donzella del bosc és un conte escrit per l’autora txeca Božena Němcová (1820-1862).[1] Nemcová empra materials narratius propis de la tradició oral, encaixant-los amb molt habilitat. Alguns d’ells són motius folklòrics universals, vinculats als contes de fades, com el ball que pot portar-te a la mort, sobretot si ets un home.
Llegir-ne més