El temps és un aspecte del folklore molt desvinculat de la vida moderna actual, que pot modificar-lo en el microcosmos de la casa tecnològica a cop de calefacció, llum i aire condicionat. Però antigament el temps era determinant per a la supervivència de la comunitat i avui, excepte en moments molt concrets en què es revela amb moltíssima força la seva presència, com en grans sequeres o inundacions, ha esdevingut una curiositat que afecta el turisme i que només importa a la gent que encara viu de la terra, com pastors i pagesos.

Tanmateix, els fenòmens meteorològics com la pluja, les tempestes, les boires, les pedregades o les sequeres no només formen part de la imaginació popular en contes, dites i tradicions, sinó que també s’han personalitzat amb noms i caràcters propis o s’han associat a altres personatges, com bruixes, genis de l’aire o dimonis. Poques coses eren tan cabdals per a aquelles societats agràries i tradicionals, arrelades a espais molt localitzats d’una regió, com el temps. I això, per descomptat, es reflecteix en el folklore, els costums i les cançons de transmissió oral.