Sota terra

Tan enrere com puguem remuntar-nos a través dels motius folklòrics que hi estan vinculats, el món subterrani és sempre ambivalent. Sota terra és on es troben monstres, morts i perills, però també tresors meravellosos o la salvació d’una comunitat malalta. Pot ser l’indret dels ancestres que conserven la saviesa, però també la terra de morts enfurits que no volen desfer-se en les diverses parts que les tres germanes van cosir. A través de llargs túnels, descendint entre roca freda i torrenteres esgarrifoses, s’arriba a l’Infern o al temple ocult on l’Home Negre ensenya secrets que no coneix cap altre viu. Mítiques són les coves per on s’accedeix a les regions interiors vigilades per guardians terribles, on s’escolta el batec silenciós, on habita el serpent cec que rosega les arrels, on brilla l’or ocult.

A Catalunya gaudim de famoses catàbasis, descensos a l’Infern com el del pagès Pere Porter. I algunes de les rondalles més antigues de la història de la humanitat, com el rescat de les tres princeses o el cicle de l’heroi forçut que sovint és mig bèstia, impliquen un viatge perillós a les profunditats per rescatar les llavors, els nens, les donzelles que retornaran la vida primaveral a la terra, segrestades per bruixots i dimonis de l’hivern. És una història eterna que es repeteix una vegada i una altra, sota diferents aparences, sempre amb la travessia sota terra com a centre.

Der Weg, Sulamith Wülfing, 1932

La donzella del bosc, un conte de fades de Bohèmia

La donzella del bosc és un conte escrit per l’autora txeca Božena Němcová (1820-1862).[1] Nemcová empra materials narratius propis de la tradició oral, encaixant-los amb molt habilitat. Alguns d’ells són motius folklòrics universals, vinculats als contes de fades, com el ball que pot portar-te a la mort, sobretot si ets un home.
Llegir-ne més