Els oficis defineixen les persones i, per extensió, els contes que se n’expliquen. Hi ha contes dedicats als sastres que anaven casa per casa apedaçant per quatre rals, als músics de camí que, entre festa major i festa major, es trobaven amb els llops, als ferrers que aprenen el seu art d’un personatge que no és humà, als oficis de bosquerols com pastors, carboners o llenyataires, sempre en contacte amb la salvatgia. I també, en les llegendes contemporànies, és comuna la presència d’oficis com els transportistes, els vigilants de seguretat o els cirurgians.