Masies

La masia és el cor del camp català, amb velles cases pairals com castells habitats per caps de família que són autèntics senyors del seu món. Seus de nissagues que es remunten segles enrere, entorn de les quals s’organitza un col·lectiu més extens, dominat amb mà ferma per amos i mestresses. També hi trobem masoveries, on famílies més humils lleguen les seves vivències al patrimoni de la tradició oral. I cases de pagès pobres, que sovint són objecte de cançons i contes, d’anècdotes reals convertides en llegenda pel boca-orella.

Indrets d’organització i divisió patrimonial del territori, no es pot entendre el món rural català i tot el seu folklore sense les masies i els esperits domèstics que les animen, entre els quals destaca un personatge cabdal de les creences populars europees: el follet. Cadascuna de les peces d’aquest microcosmos quasi feudal conté històries i secrets, com els seus personatges arquetípics, les formes de construcció llegades generació rere generació o els objectes i espais que el conformen. Per a la deshumanitzada societat urbana i hipertecnològica d’avui, tots ells són força desconeguts, gairebé mitològics, com l’era, la llar de foc, el paller o el morter on rentar la roba amb cendres.

Der Weg, Sulamith Wülfing, 1932

La donzella del bosc, un conte de fades de Bohèmia

La donzella del bosc és un conte escrit per l’autora txeca Božena Němcová (1820-1862).[1] Nemcová empra materials narratius propis de la tradició oral, encaixant-los amb molt habilitat. Alguns d’ells són motius folklòrics universals, vinculats als contes de fades, com el ball que pot portar-te a la mort, sobretot si ets un home.
Llegir-ne més