El foc és omnipresent en el folklore d’arreu del món. Hi ha llegendes de bous de foc que es remunten segles enrere, com els vells esperits de la forja que ensenyaren als homes els secrets del ferro i, entre veus mig oblidades, encara cremen les flames que guareixen en mans de sants i màgics. Les fogueres que s’aixequen durant els solsticis, equinoccis i altres dies assenyalats van ser cabdals en les creences religioses de tot el continent europeu. De foc es deia que era l’Infern, de foc els ulls dels místics i els cors dels benaventurats. Protector i destructiu alhora, símbol de vida desfermada i d’ira que fereix.

El foc és company íntim de l’aventura humana. Més que qualsevol altra cosa, el regal de Prometeu ha canviat la vida humana. D’ençà que el vam descobrir, ens començàrem a reunir al seu voltant per escalfar aliments, dansar i foragitar la por nocturna. I, per descomptat, per explicar contes com aquests.