En els boscos hi vivien aquells que quedaven al marge de la societat, com els bandolers i els perseguits per la llei, els eremites i els savis perillosos. I en el folklore popular hi ha els homes salvatges, els canviaformes, els monstres coberts de pèl, les bèsties ferotges com l’ós, el rei de l’Europa antiga. En temps remots, el bosc exercia una atracció-repulsió en l’imaginari popular: era aquell indret oposat a l’aparent ordre salvífic de pobles i ciutats, on només s’endinsaven el carboner, el llenyataire o el caçador. En el món actual, on la gran majoria de la gent viu en grans ciutats i on queden tan pocs boscos madurs, sense antropització, el bosc és avui més que mai un indret tan mal entès com idealitzat, sobre el qual es projecten tota mena d’atributs redemptors i benèfics, prou allunyats del bosc perillós d’antuvi.

Sigui com sigui, pocs espais com el bosc, potser cap, ocupen un lloc tan preeminent en llegendes i rondalles de tota mena. Amb personatges malèvols com la bruixa de Hansel i Gretel i el llop de la Caputxeta Vermella, però també benefactors, com la filla màgica dels ogres o l’ós blanc Valemon. Tanmateix, al bosc tot es revesteix d’ambigüitat: és un indret de cruïlles on les fronteres es dissolen i els camins es perden. Allò que en un moment és benèfic pot resultar malèfic en el següent, com la Mare Holle, que ressona amb potències de divinitat, i la vella Baba Iagà, un dels personatges més fascinants del folklore europeu.