Rius i estanys, pous i gorgs, l’infinit horitzó de la mar. Hi ha nombrosos personatges folklòrics vinculats a les aigües, com els cavalls i els vaixells que porten als inferns creuant llacunes o aquells altres que les habiten, com els senyors de pou o les sirenes. Sovint relacionades amb el món subterrani i els difunts, les aigües formen part d’una abundant tradició popular. I és que no podem viure sense les aigües, que ens donen la vida i alimenten tot allò que creix sobre la terra, però també poden resultar dissolvents, gota a gota, en la seva seducció aparentment inofensiva. En el folklore hi ha aigües màgiques que guareixen de la mateixa mort, però també inundacions que ho arrasen tot i, quan falta l’aigua, res no pot viure. Siguin benèfiques o no, encara avui fascinen gent d’arreu del món amb el seu misteri i la seva bellesa.